AJUNTAMENT DE BADIA DEL VALLÈS

El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar ahir dimecres, 22 de juliol, la Proposició de llei de modificació de la Llei 1/1994, de 22 de febrer, de creació del municipi de Badia. Després de debatre el text definitiu acordat per la Comissió d'Afers Institucionals, la Proposta de resolució de llei del règim transitori del finançament específic de Badia del Vallès es va aprovar amb 128 vots a favor (CiU, ERC, PSC, PP, ICV-EUiA, C's i la diputada no adscrita Marina Geli) i 3 abstencions, dels diputats de la CUP.

Durant el debat, tots els grups parlamentaris van lamentar, en major o menor mesura, que no s'hagués pogut arribar a un acord que solucionés de manera definitiva el dèficit de capacitat fiscal que pateix Badia i que hagués convertit el dia d'ahir, en paraules de Montserrat Capdevila, diputada del PSC i relatora del projecte, “en un dia històric”. Tanmateix, la diputada es va felicitar perquè amb l'aprovació de la norma es reconeixia el dèficit de capacitat fiscal del municipi i es fixava un termini màxim per a la seva solució definitiva. Capdevila també va voler posar en valor el procés participatiu dut a terme a la ciutat abans de la presentació de la proposta al Parlament i el va qualificar de “mostra modèlica de compromís, civisme i democràcia”. La diputada socialista va posar tot el procés que havia conduït fins a l'aprovació de la norma com un exemple que el consens polític ha d'arribar, malgrat les discrepàncies, en benefici de la ciutadania.

El diputat d'ERC Marc Sanglas va destacar que aquesta solució, que no era la proposta inicial que va passar el tràmit d'acceptació, donava “seguretat jurídica” i que el fet de passar d'un conveni a una norma amb rang de llei era una garantia. Sanglas va destacar que s'havia guanyat un període de 4 anys per trobar, entre tots, una solució definitiva.

Eva García, diputada del Partit Popular, va destacar el regust agredolç que li deixava haver arribat a una solució transitòria però va afirmar que el seu partit continuaria lluitant perquè Badia del Vallès tingués el que els seus ciutadans es mereixien.

La diputada del grup parlamentari d'ICV-EUiA Marta Ribas va qualificar la situació de Badia de “greuge històric” i va descriure la solució transitòria que es debatia ahir com “xutar la pilota endavant”, reconeixent que la norma acordada constituïa un exercici de pragmatisme que, en tot cas, blindava Badia de més retallades en les aportacions de la Generalitat mentre no es trobés una solució definitiva.

Per part de Ciutadans va intervenir la diputada Carina Mejías que, després de reconèixer l'esforç “ímprobe” del consistori de Badia, que va personalitzar en la figura de l'alcaldessa, per fer pedagogia i explicar la realitat i la situació financera de la ciutat, va acabar recomanant la fusió amb algun altre municipi si continuaven les dificultats de Badia per autofinançar-se.

El diputat de la CUP Quim Arrufat va començar celebrant que s'acabés amb la “incertesa permanent pel futur immediat” que hi havia a l'Ajuntament de Badia però va fer una dura crítica a l'acord i va lamentar que no s'hagués trobat una solució per calcular el que es considerés un finançament just per a Badia del Vallès a més llarg termini. Tanmateix, es va mostrar satisfet que el tema no hagués quedat sense solució abans del final de la legislatura. Tot seguit, va anunciar l'abstenció del seu grup parlamentari.

La diputada no adscrita Marina Geli va mostrar el seu suport a la norma, tot i ser conjuntural, donat que garantia estabilitat durant els quatre anys que la norma estableix com a límit per trobar una solució definitiva. Geli va voler puntualitzar, a més, que “no hi ha autonomia municipal sense una recaptació digna”.

Finalment, el diputat Antoni Font, del grup de CiU, va començar dient que l'aprovació de la norma representava un “petit gran pas” i va trobar molt positius tant la creació de la Comissió com l'establiment d'una quantitat mínima a transferir, el que significa, en les seves paraules, que el text no “limita per dalt les quantitats que en èpoques de major bonança puguin ser transferides a Badia”. Font va animar a fer un esforç conjunt per trobar una solució definitiva al que va qualificar com “un dels municipis més singulars del país”.

Solució transitòria

La nova norma aprovada ahir reconeix l'existència d'un dèficit de capacitat fiscal que s'ha de resoldre de manera definitiva i es compromet a fer-ho en els propers quatre anys. El text constata que les disposicions del conveni de finançament fins ara vigent i també les d'aquest règim transitori no constitueixen una solució definitiva a la insostenibilitat financera del municipi, ja que hi persisteix un dèficit estructural. Així doncs, la finalitat d'aquesta llei és dotar Badia d'un finançament transitori especial, mentre no se n'aprovi un d'específic. Amb aquest objectiu es crea la Comissió sobre el Finançament Específic de Badia del Vallès, que ha d'existir mentre no s'aprovi el sistema de finançament definitiu, que es reunirà un cop l'any, com a mínim, i tindrà una composició paritària, amb tres representants de la Generalitat i tres del municipi de Badia, sent copresidida pel conseller o la consellera competent en matèria de governació i per l'alcalde o alcaldessa de l'Ajuntament de Badia.

Aquesta comissió garantirà que els pressupostos de la Generalitat tinguin una partida destinada al finançament de Badia. La Generalitat fixarà una quantitat anual entre els anys 2016 i 2019, en una única partida de com a mínim 3.008.118,24 euros dels quals se'n transferirà una quarta part cada trimestre. Aquest finançament transitori es prorrogarà anualment a partir de 2020, en tant que no se n'aprovi un d'específic. Per a l'any 2015 resta vigent la quantitat que establia el conveni, sent per tant l'aportació de la Generalitat de 3.008.118,24 euros.

La nova norma substitueix i deroga les disposicions del Conveni de 2007 en tot allò que fa referència al finançament. El conveni es manté vigent respecte del compromís de traspàs de les parcel·les qualificades com a equipaments comunitaris i que són propietat de l'Institut Català del Sòl.

La proposta que s'ha aprovat no és la que s'havia treballat des de la ciutat però atura la reducció progressiva de les aportacions que recollia el conveni vigent – que estaven destinades a desaparèixer- i en garanteix la vigència en tant que s'aprova un nou sistema.