Per realitzar el projecte (11.054 habitatges),  es van expropiar terrenys a les famílies Valls-Sanfeliu i a la família Badia, que donarà el nom a la ciutat. Els habitatges se situarien, doncs, en el que es coneixia com la vinya de la Rodona, on es trobava la masia Can Sanfeliu, que es va enderrocar uns dies abans de la inauguració de la ciutat, l'any 1975. El masover de la masia San Feliu, Blas Somolinos, va ser el primer habitant de Badia. A la masia van créixer els seus sis fills, entre el bestiar, els camps de blat, les vinyes i les sis fonts que hi havia a la zona.

Actualment, al lloc que ocupava la masia, trobem la biblioteca i el lledoner que és un símbol del nostre poble, ja que estava a les portes de la masia Sanfeliu. Aquest arbre se solia posar prop de les cases perquè donava molta ombra, també servia per fabricar el mànec de les eines del camp.  Darrera de la biblioteca, encara es pot veure un trosset dels murs de la masia.

Tenim un altre arbre, l'ametller, que formava part dels cultius de la zona (núm. 14 de la ruta) i zones de bosc  (parc de Joan Oliver, parc de les Illes Balears i bosc de la Bètica), com a testimonis de la història i anteriors a la creació de Badia.

Plànols cedits per l'Associació de Veïns de Badia del Vallès