Manifest 28 de juny de 2025 ­ Dia Internacional per l'alliberament LGBTI+
                 Cultura és Orgull: memòria, expressió i transformació
Aquest 28 de juny, reivindiquem la cultura com a refugi, resistència i futur. Quan la llei
ens perseguia o la societat ens rebutjava, la cultura ha estat sempre del nostre costat.
Avui la situem al centre de la lluita pels drets i la dignitat de les persones LGBTI+, com a
espai on exism amb plenitud i des d'on expressem, expliquem i comparm qui som.

Des del Nova York dels anys 60 amb figures com Marsha P. Johnson, Sylvia Rivera o Audre
Lorde fins als carrers de São Paulo o Berlín, la cultura ha estat un vehicle de resistència
global. Quan ens volien callades, creàvem; quan invisibles, ens mostràvem; quan
trencades, comparem. Sense el col·lecu LGTBI+, la cultura seria molt més grisa: som
part fonamental del batec creau del món.
Tot i això, les nostres memòries encara són absents dels relats oficials. Necessitem arxius
vius, espais de memòria i políques decidides per preservar els sabers i pràcques
culturals del moviment. També reclamem presència a la cultura popular catalana:
castells, gegants, festes i colles han de ser espais inclusius. Que les tradicions siguin
alliberadores o excloents depèn de com les fem. Reivindiquem una cultura popular
feminista, interseccional i LGBTI+ inclusiva, no hi ha cultura popular sense totes les seves
veus.
La cultura qüesona i transforma la societat, educa i cuida. En un món hosl, ens ha
ajudat a entendre'ns, curar-nos i senr-nos part d'un relat col·lecu. Per això, reclamem:
-Accés a la cultura com a dret bàsic, especialment per a persones LGBTI+ vulnerables.
-Promoció d'una cultura diversa en totes les seves expressions.
-Suport a creadores i agents culturals LGBTI+, especialment trans, migrades,
racialitzades, amb diversitat funcional o de l'àmbit rural.
-Una cultura popular catalana viva i compromesa amb els drets humans.
Davant els retrocessos en drets i l'auge dels discursos d'odi, avant-sala dels delictes d'odi,
la cultura és una eina de resistència, denúncia i solidaritat. La nostra resposta és
col·lecva, creava i compromesa. A Catalunya, el debat sobre la reforma de la Llei
11/2014 ha de servir per garanr drets i impulsar políques públiques que reconeguin
la cultura LGBTI+ com a eina de transformació social.

La nostra cultura ha estat trinxera i esperança, sovint ignorada, però sempre generadora
de codis i imaginaris propis. Ha influït les arts, el pensament i els moviments culturals.
No volem excepcions simbòliques: volem reconeixement, respecte i celebració.

Amb les aportacions a la cultura de la comunitat LGBTI+, malgrat els sectors
ultraconservadors ens vulguin esborrar, FORMEM PART DE LA CULTURA UNIVERSAL.
CNLGBTI