Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 ESTUDI D'AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA PER LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ AL FRONT DEL RIU SEC. BADIA DEL VALLÈS. 1 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 2 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 INDEX 11.3.- Propostes orientades a la millora de la mobilitat en vehicle privat ........................................... 52 11.4.- Reserves d'aparcament .......................................................................................................... 54 12.- RESULTAT DE LES ASSIGNACIONS SOBRE LES PROPOSTES REALITZADES ..................... 56 1.- ANTECEDENTS................................................................................................................................ 4 13.- INCIDÈNCIA DE LA MOBILITAT GENERADA PER EL CENTRE COMERCIAL SOBRE LA 2.- OBJECTIUS ...................................................................................................................................... 6 CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA ....................................................................................................... 58 3.- ÀMBIT DE L'ESTUDI......................................................................................................................... 7 4.- ESTUDI DE MERCAT ..................................................................................................................... 10 ANNEX Nº1: PLÀNOLS ........................................................................................................................ 62 5.- METODOLOGIA.............................................................................................................................. 12 ANNEX Nº2: AFORAMENTS MANUALS I AUTOMÀTICS .................................................................... 66 5.1.- Recull de dades referents al transport públic, vianants i bicicletes ............................................ 12 ANNEX Nº3: MODEL DE SIMULACIÓ TRANSCAD ............................................................................. 70 5.2.- Mètodes de simulació de trànsit ................................................................................................ 12 ANNEX Nº4: ISO 9001 ......................................................................................................................... 75 5.3.- Càlcul de la demanda generada ............................................................................................... 13 5.4.- Efecte sobre el trànsit actual de la mobilitat generada .............................................................. 13 5.5.- Aplicació del Decret 344/2006................................................................................................... 13 6.- ANÀLISIS DE L'ACCESSIBILITAT A L'ESCENARI ACTUAL .......................................................... 14 6.1.- El transport públic ..................................................................................................................... 14 6.1.1.- Les línees d'autobús .............................................................................................................. 14 6.1.2.- Les línees de tren .................................................................................................................. 19 6.2.- Itineraris a peu i amb bicicleta ................................................................................................... 20 6.3.- Transport privat ......................................................................................................................... 21 7.- RECOLLIDA D'INFORMACIÓ ......................................................................................................... 22 7.1.- Treball de camp ........................................................................................................................ 22 7.2.- Informació de gabinet................................................................................................................ 25 8.- SIMULACIÓ EN TRANSCAD DE LA SITUACIÓ ACTUAL............................................................... 27 9.- SÍNTESIS DE LA SITUACIÓ ACTUAL ............................................................................................ 31 10.- CÀLCUL DE LA DEMANDA GENERADA PEL NOU RECINTE COMERCIAL DE SANT PAU DE RIU SEC ............................................................................................................................................... 32 10.1.- Càlcul del nombre de desplaçaments ..................................................................................... 33 10.2.- Repartiment modal resultant ................................................................................................... 38 10.3.- Distribució horària i necessitat d'aparcament .......................................................................... 39 11.- RECOMANACIONS I CONCLUSIONS.......................................................................................... 45 11.1.- Propostes orientades a la millora del transport públic ............................................................. 45 11.1.1.- Dèficit d'explotació del transport públic de superfície. .......................................................... 47 11.2.- Propostes orientades a la millora de la mobilitat per a vianants i bicicletes ............................. 48 11.2.1.- Possibilitat d'un "bicing" comarcal ........................................................................................ 52 3 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 1.- ANTECEDENTS no disposa i que són compatibles amb el planejament, a més d'una sèrie de noves infraestructures viaries que modificaran completament els accessos a Badia del Vallès des de la C-58, aprofitant les sinergies positives que genera el nou Sabadell Parc Empresarial, ja que L'Estudi d'Avaluació de la Mobilitat Generada (en endavant EAMG) següent s'emmarca dins aquest en la seva vessant més propera al municipi té previst la localització de diverses del desenvolupament de la modificació del Pla General Metropolità al Front del Riu Sec de empreses multinacionals com IKEA o Leroy Merlin que reactivaran l'accés a Badia per la C- Badia del Vallès, està composat per quatre subàmbits urbanístics que estan agrupats en dos 58. polígons de desenvolupament dintre d'un àmbit discontinu. L'EAMG té per objecte analitzar la mobilitat generada per aquests subàmbits, (situats principalment a la façana entre Badia del Vallès i Sabadell) que conformen la connexió urbana amb el Parc Empresarial de Sabadell. L'àmbit de la modificació esta composat per una superfície de 204.026 m2 de sòl dividits en 5 subàmbits: QUADRE DE SUPERFÍCIES 2 2 m sòl m sòl m2 sòl m2 sòl TOTAL (M2) aprofitament vialitat equipaments zones verdes ZONES SISTEMES POLÍGON 1 SECTOR 1 Av. Tibidabo 24.800 7.685 28.290 8.823 69.598 (Ajuntament) SECTOR 2 Machado-Empordà - 4.350 26.150 - 30.500 (Ajuntament) TOTAL POLIGON 1 24.800 12.035 54.440 8.823 100.098 POLÍGON 2 SECTOR 3 La Rodona 21.900 12.201 9.864 12.065 56.030 (Parc Sud) SECTOR 4 Porta Badia 4.787 4.924 - 35.906 45.617 (Vantoureix) SECTOR 5 Escola Taller - 3.339 1.934 2.302 7.575 (Ajuntament) La generació de nous viatges en aquests subàmbits, provocarà un increment de TOTAL POLIGON 2 26.687 20.464 11.798 50.273 109.222 desplaçaments que cal calcular i analitzar, pel que l'Ajuntament de Badia del Vallès i les TOTAL 51.487 32.499 66.238 59.096 209.320 empreses Vantoureix i Parc Sud, com a promotors responsables dels desenvolupaments, L'aprofitament del sol es del 25,5%. Els equipaments i les zones verdes representen la estan interessats en conèixer els efectes que tindran aquest nous viatges sobre la mobilitat part més important del repartiment del sol, amb el 69% del total del sol sotmès a la actual de l'àmbit d'estudi. modificació del PGM. La Modificació del PGM aprovat que desenvolupa l'àmbit, es caracteritza per la revitalització d'una zona estratègica de la ciutat dotant-la d'unes activitats terciàries de les quals, el municipi 4 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 A més, aquest estudi de mobilitat generada es planteja com a objectiu acomplir amb les disposicions generals del Decret 344/2006 de 19 de setembre de Regulació dels Estudis de Mobilitat Generada, que es desenvolupa de la Llei 9/2003 de la mobilitat. L'estudi d'Avaluació de la mobilitat generada s'ha de realitzar en motivació de l'article 3 del decret: Article 3: Àmbit d'aplicació 3.1 Els estudis d'avaluació de la mobilitat generada s'han d'incloure, com a document independent, en els instruments d'ordenació territorial i urbanística següents: a) Plans territorials sectorials relatius a equipaments o serveis. b) Planejament urbanístic general i llurs revisions o modificacions, que comportin nova classificació de sòl urbà o urbanitzable. c) Planejament urbanístic derivat i llurs modificacions, que tinguin per objectiu la implantació de nous usos o activitats. Tot i que es tracta d'una Modificació del Planejament General Municipal i donat que es desenvolupa integrament en sol urbà, el nivell de detall al que serà sotmès aquest estudi serà el de Planejament Derivat. Aquest planejament planteja a l'àmbit de la Rodona un centre comercial que necessitarà tramitació de llicencia comercial i per tant la redacció d'un estudi de mobilitat generada d'implantació singular. 5 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 2.- OBJECTIUS El present estudi té per objecte l'anàlisi de la situació actual i de les afectacions sobre el conjunt de la xarxa viària i sobre la mobilitat tant en transport públic com a peu i en bicicleta, de la mobilitat generada per la modificació del planejament. En concret, es persegueixen els següents objectius: · Mesurar la intensitat de trànsit de la situació actual a les vies que envolten l'àmbit d'estudi i les seves connexions immediates. · Analitzar la capacitat actual de les vies de circulació i calcular els nivells de servei actuals, per tal de validar les possibles propostes d'actuació. Avaluant la capacitat d'absorció dels serveis viaris i dels sistemes de transport, considerant especialment els sistemes de transport de baix o nul impacte (desplaçaments en bicicleta o a peu). · Calcular la generació de vehicles que provocarà la Modificació Puntual del Pla general metropolità en aquest entorn. Avaluar el increment potencial de desplaçaments provocat per la nova planificació dintre de la seva àrea d'afectació del municipi. · Proposar actuacions que millorin tant la situació actual com la futura pel que fa a la mobilitat dels desplaçaments en vehicle privat, en transport públic i a peu. Proposar les xarxes per on s'haurà de distribuir la nova mobilitat, tot valorant la viabilitat de les mesures proposades en el pla per a gestionar de manera sostenible aquesta nova mobilitat, Fomentar i donar preferència als mitjans de transport més sostenibles des del punt de vista ambiental i social, garantint els espais adequats per als vianants, facilitar els desplaçaments amb mitjans de transport alternatius com la bicicleta, aconseguir transport públic funcional i potenciar una cultura de la mobilitat i accessibilitat sostenibles, seguint les directrius actuals de la Llei 9/2003 de 13 de juny de la mobilitat. 6 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 3.- ÀMBIT DE L'ESTUDI modificació el que pretén, és fer més atractiu el producte, canviant els usos i millorant DESCRIPCIÓ DE L'ÀMBIT l'ordenació per facilitar el seu desenvolupament. La modificació pretén endreçar i redreçar tota la façana de Badia que dona cap a Sabadell El polígon 1 (Av. Tibidabo + Escola Taller + Machado-Empordà) , que promou Parc Empresarial i afegir activitat econòmica al municipi, de la qual està mancat. L'ordenació l'Ajuntament, conté diversos rengles de naus industrials i d'indústria aparador, de 24.800 m2 que es planteja preveu diferents àmbits d'actuació i diferents usos en funció de la seva posició de sòl i 36.065 m2 de sostre, situades al costat de la zona esportiva. La situació d'aquest ús en respecte del seu entorn més immediat. La vialitat proposada completa la xarxa viaria existent i aquest polígon obeeix a que és una continuació de l'illa destinada precisament a aquest fi en el crea un vial perimetral que descongestiona el centre de Badia del Vallès i desvia el transit de Sabadell Parc Empresarial i per acabar de completar un important paquet d'activitat industrial pas a Sabadell i Barberà del Vallès provinent de Cerdanyola sense que tingui que entrar pel en aquesta zona. mateix. Es troba delimitat bàsicament per: Sector Av. - al nord-est per el carrer del Ferrocarril Tibidabo - al nord-oest per l'avinguda del Cantàbric Sector - al sud-est per la l'avinguda de la Via de la Plata Machado - Empordà - al sud-oest, per l'autopista C-58 Sector La Sector Escola Rodona. Taller El polígon 2 (La Rodona + Porta Badia), que promou Vantoureix i Parc Sud, conté diversos àmbits d'usos terciaris i comercials. Porta Badia esta situat en el seu extrem sud de 4.787 m2 de sòl i 13.000 m2 de sostre (7.000 oficines + 6000 comercials, dels quals, 3000m2 seran destinats a superfície comercial.). Aquest subàmbit de 13.000 m2 de sostre, donada la seva estratègica ubicació, ha de ser una Sector Porta Badia peça singular, ja que fa d'edifici Porta Badia, el sostre de planta baixa de 2.500 m2 i una part de la planta pis (500 m2), es destinaran a usos comercials i les cinc plantes pis restants de 1.500 m2 a ús terciari (oficines/hoteler). Els usos comercials en planta baixa es justifiquen, per la seva situació just al costat del futur edifici de la multinacional IKEA i del complex comercial, La modificació està previst el seu desenvolupament mitjançant la creació de dos polígons entre aquest i l'autopista C-58 i per tant per ser la primera peça d'un important espai destinat a d'actuació, un de promogut per l'Ajuntament, l'1, situat al costat de la zona esportiva destinat a l'ús comercial. usos principalment industrials i l'altre promogut per Vantoureix i Parc Sud, el 2, situat entre la rotonda de Badia i la C-58 destinat a usos terciaris i comercials. Aquesta transformació que es El segon, La rodona, te una superfície de 21.900 m2 de sòl i 25.000 m2 de sostre d'us vol portar a terme no implica en cap cas un increment del sostre edificable previst pel comercial (15.000 de superfície estrictament comercial + 10.000 d'activitats relacionades amb planejament actualment vigent, en tot cas, el que suposa és una millora de la seva qualitat. De oficines i el comerç). Es troba delimitat per: fet l'Ajuntament ja va iniciar la seva transformació amb la implantació d'una benzinera a - al nord pel carrer de la Cerdanya l'entrada del municipi, però no va pogué ser capaç de desenvolupar la resta. Aquesta - al sud per l'avinguda de la Costa Blava 7 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 - al est per l'autopista AP-7 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ - al oest pel carrer del Moianès El municipi de Badia del Vallès ha patit una davallada en la seva població els últims 11 anys, L'àmbit central del polígon 2 de 25.000 de sostre, donada la seva situació, es destina passant dels 16.085 habitants al 1998 als 13.679 habitants al 2010. A continuació es mostra principalment a usos comercials, amb una possible oferta de mitjanes superfícies un gràfic on es mostra l'evolució els darrers 11 anys. d'equipament per a la persona, moda, esports, etc, acompanyada d'una oferta alimentari de tamany mig i d'un centre de botigues de consum quotidià, complements i serveis. La Evolució de la població (1998 - 2009) implantació de la superfície comercial, tant en volum com en la seva complexa volumetria pot 16.500 2 combinar-se amb algun edifici puntual de major alçada destinat a terciari, oficines (10.000 m ). 16.000 Dins l'àmbit central, hi ha una altra peça situada a l'altre costat del vial de distribució, just al 15.500 costat del darrer bloc de Badia de 6.000 m2 sostre, es destina a usos terciaris (oficines/hoteler) 15.000 Població en plantes pis i a comercial en planta baixa. 14.500 A la taula següent es mostren les superfícies en metres quadrats de sòl i sostre de cadascun 14.000 dels polígons: 13.500 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 POLÍGON 1 m2 sòl % m2 sòl m2 sòl m2 sòl m2 sòl % m2 sostre aprofitament zones vialitat equipaments zones verdes total sistemes sistemes aprofitament (Font: Dades de l'IDESCAT) Av. Tibidabo 24800 25 7685 28290 8823 44798 45 36065 Observem com el decreixement és pràcticament lineal amb un promig de 1,4%a l'any. (Ajuntament) Machado-Empordà 0 0 4350 26150 0 30500 30 0 (Ajuntament) Si comparem la població actual del municipi amb les capitals de la comarca així com amb el de TOTAL 24800 25 12035 54440 8823 75298 75 36065 la comarca o la resta de Catalunya observem: Població % respecte % respecte (2009) comarca Catalunya POLÍGON 2 Badia del Vallès 13.679 1,56% 0,18% m2 sòl % m2 sòl m2 sòl m2 sòl m2 sòl % m2 sostre Sabadell 206.493 23,49% 2,76% aprofitament zones vialitat equipaments zones verdes total sistemes sistemes aprofitament Terrassa 210.941 24,00% 2,82% La Rodona 21900 20 12201 9864 12065 34130 31 25000 Vallès Occidental 878.893 11,76% (Parc Sud) Porta Badia 4787 4 4924 0 35906 40830 37 13000 Catalunya 7.475.420 (Vantoureix) Escola Taller 0 0 3339 1934 2302 7575 7 0 (Font: Dades de l'IDESCAT) (Ajuntament) TOTAL 26687 24 20464 11798 50273 82535 76 38000 Observem com el municipi de Badia del Vallès representa el 1,56% de la població de la comarca i un 0,18% de la població de Catalunya. Observem la diferència de població existent amb les capitals de comarca amb una diferència de més de 190.000 habitants. 8 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 La proximitat amb la ciutat de Sabadell i la manca d'activitat comercial a la zona facilita l'augment en el decreixement de la població que està patint el municipi. EVOLUCIÓ DEL PARC DE VEHICLES A continuació es mostra l'evolució del parc de vehicles del municipi els últims 10 anys: Any Turismes Motocicletes Total 2009 6.209 549 7.699 2008 6.321 521 7.794 2007 6.291 481 7.708 2006 6.088 422 7.414 2005 6.057 357 7.297 2004 5.990 317 7.149 2003 5.833 281 6.952 2002 5.787 289 6.896 2001 5.681 280 6.775 2000 5.489 259 6.526 Evolució parc de vehicles (2000-2009) 8.000 7.800 7.600 7.400 7.200 Vehicles 7.000 6.800 6.600 6.400 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 (Font: Dades de l'IDESCAT) Observem com, contràriament a l'evolució de la població, el parc de vehicles del municipi de Badia del Vallès ha patit un creixement els darrers 10 anys, únicament al 2009, s'aprecia una davallada de 100 vehicles respecte l'any anterior. 9 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 4.- ESTUDI DE MERCAT atracció de clients molt gran. Mentre el radi d'atracció d'un centre comercial és aproximadament de 30 minuts, el d'aquest grans magatzems de mobles es quasi un hora. Previ a qualsevol càlcul de demanda generada i a la realització de les macrosimulacions, es Al següent plànol d'isòcrones es pot observar la quantitat de població pròxima al municipi i necessari un coneixement de l'àmbit d'estudi i del seu entorn. Per poder conèixer l'àmbit clients potencials tant de les zones comercials com dels magatzems de mobles, i que gracies d'atracció dels viatges amb destinació a la nova zona d'usos terciaris de Badia dintre del Vallès ha aquests últims podem arribar des de municipis més allunyats. Fet que pot ajudarà a s'ha realitzant un anàlisi de volum de població, tal i com es pot veure a la següent imatge: incrementar el nivell de vendes i beneficis tant d'uns com d'altres. Com podem veure, Sabadell i Terrassa són els dos municipis amb més població dintre del En aquesta taula que tenim a continuació, es registren els radis d'influència i en la que es pot Vallès Occidental i en general fora de l'àrea de Barcelona. La seva centralitat respecte a la observar la bona ubicació de l'àmbit ja que a menys de 10 minuts arriba a una població de resta de municipis relativament grans, com Cerdanyola o Sant Cugat, - generat per el pes quasi 200.000 persones, mentre que la segona corona, amb desplaçaments per sota dels 20 econòmic que va tenir amb l'industrial tèxtil -, i la seva proximitat amb Barcelona amb la que es minuts ja dona servei a més de milió i mig. troba molt ben comunicat, a convertit el municipi de Badia en un espai immillorable per ubicar aquests nous serveis industrials i comercials. La ubicació de grans empreses comercials molt properes a l'àmbit d'estudi, beneficiarà considerablement a tots els negocis que s'instal·lin, ja que aquestes empreses generen una 10 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 ISOCRONAS Població % de 0 a 10 min 196.601 2,73% de 10 a 20 min 1.505.617 20,88% de 20 a 30 min 2.647.621 36,72% de 30 a 40 min 564.346 7,83% de 40 a 50 min 523.863 7,27% de 50 a 60 min 158.881 2,20% más de 60 min 1.613.579 22,38% suma TOTAL 7.210.508 100,00% Aquestes dades posen de manifesta la bona localització de les futures zones comercials properes al Parc Empresarial de Sabadell. La majoria de clients serà de la zona del Vallès, però la proximitat a Barcelona i les bones comunicacions preveuen que part dels clients d'altres centre comercials es desplacin cap al de Sabadell En definitiva, ens trobem davant d'una zona estratègicament emplaçada per donar servei a les activitat que estan programades. 11 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 5.- METODOLOGIA 5.2.- Mètodes de simulació de trànsit Els mètodes de simulació de trànsit permeten representar la situació actual del trànsit i totes Per a l'execució d'un estudi de mobilitat consistent, és necessari una campanya exhaustiva de les variacions que es vulguin implementar, mitjançant programes informàtics basats en recollida de dades sobre el terreny complementada amb les dades de trànsit més significatives sistemes d'informació geogràfica. de la zona facilitades per les administracions competents de la xarxa viària. Per això, s'ha El mètode de macrosimulació Transcad: realitzat un anàlisi de càrrega de la xarxa, basat en dades d'aforaments manuals i automàtics. TransCAD és el primer i únic Sistema d'Informació Geogràfica (GIS) dissenyat especialment De la mateixa manera, s'ha efectuat un inventari de tota la xarxa viària interior a l'àmbit per ser utilitzat pels professionals del transport per a emmagatzemar, visualitzar, treballar i d'estudi respecte a paràmetres útils per a l'obtenció de possibles punts conflictius a la xarxa analitzar dades de transport. viària. TransCAD combina GIS i capacitat de modelització de transport en una única plataforma Per efectuar l'anàlisi de la xarxa viària d'aproximació i de pas de la xarxa de carreteres integrada, que li confereix unes prestacions que el fan diferent a qualsevol altre paquet pròximes, s'estudien els aforaments realitzats amb anterioritat en altres estudis de mobilitat, a informàtic. TransCAD pot ser utilitzat en tots els mitjans de transport, a qualsevol escala i nivell efectes de quantificar la previsió de viatges des de cada origen exterior i associar-los a les de detall. Per a tot això TansCAD compta amb: possibles entrades a l'àmbit d'estudi. · Un potent motor GIS amb extensions especials per a transport. 5.1.- Recull de dades referents al transport públic, vianants i bicicletes · Eines de representació de mapes i visualització dissenyades per a aplicacions de S'ha recollit la informació sobre les línies de transport públic que passen properes a l'àmbit transport. d'estudi, per tal de conèixer l'oferta i demanda de les línies, tant d'autobusos com de serveis ferroviàris a l'àmbit. · Mòduls de dissenys d'itineraris, de previsió de viatges i de models de localització. A la vegada, s'ha analitzat la viabilitat de canvis en els itineraris actuals del servei urbà TransCAD amplia el model de dades tradicional d'un GIS per a introduir objectes basats en d'autobusos per donar una millor cobertura a l'àmbit, ja que actualment només no hi arriba cap dades de transport, com ara: linia. · Xarxes de transport A l'interior de l'àmbit objecte d'actuació, l'estudi oferirà recomanacions sobre les seccions · Matrius adequades que haurien de disposar els carrers en funció a la seva jerarquització. S'han inventariat totes els camins actuals amb l'objectiu de prioritzar les zones amb carrers per · Itineraris i línies de transport vianants i bicicletes, amb l'objectiu de millorar el trànsit de vianants per l'interior de tot l'àmbit · Dades de referència lineal sobretot en els itineraris entre els parcs i els equipaments. (Veure explicació ampliada del funcionament del TransCAD a l'annex 3) Actualment no hi ha carrils bicicleta que accedeixin a l'àmbit d'estudi, si bé al seu interior sí que és possible la circulació en bicicleta. 12 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 5.3.- Càlcul de la demanda generada Es calcula la demanda generada en dies laborables i en caps de setmana segons les taules de càlcul i les dades recollides en funció dels tipus d'activitat a la zona, els metres quadrats de superfície destinada a cada ús i el trànsit generat per cada tipus d'activitat. Els ratis emprats es poden trobar a l'annex 1 del decret de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada. 5.4.- Efecte sobre el trànsit actual de la mobilitat generada Es calcularà l'efecte sobre el trànsit actual en funció de les dades recollides, les intensitats de trànsit calculades a partir dels aforaments i del treball de camp i es plantejaran propostes de cara a la millora de la mobilitat a la zona d'estudi. 5.5.- Aplicació del Decret 344/2006 Per a calcular la mobilitat generada, per estar modificant el planejament en sol urbà, s'ha de considerar que estem davant d'una figura de planejament derivat. 13 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 6.- ANÀLISIS DE L'ACCESSIBILITAT A L'ESCENARI ACTUAL Tot i la seva bona ubicació en el territori, la comunicació amb alguns dels mitjans de transport públic i els desplaçaments a peu o bici han estat inexistents ja que es tracta de la zona perifèrica del municipi de Badia del Vallès. A l'actualitat el mitja de transport que compta amb els millors accessos per poder arribar còmodament ha aquest espai és el transport privat. 6.1.- El transport públic El primer punt per analitzar és el transport públic, un dels aspectes més importants d'aquest projecte, ja que al ser la urbanització d'un espai extern del municipi, requerirà un especial interès per poder oferir un bon servei si es vol que la gent disposi d'alternatives al transport privat. 6.1.1.- Les línees d'autobús L'àmbit d'estudi està situat a les afores del municipi de Badia molt proper al municipi de > 500 m. Barberà del Vallès, per tant per tal de realitzar un anàlisi més acurat serà necessari l'estudi de les línies de transport públic disponibles a tots dos municipis. Autobusos de Badia del Vallès El municipi més proper a la nova urbanització és Badia del Vallès, on les zones residencial són contigües a l'àmbit d'estudi. Trobem que les parades més properes a l'àmbit d'estudi són les La parada situada a l'avinguda de Burgos seria la més propera al subàmbit de la Rodona situades al carrer Bètica i a l'avinguda de Burgos (menys de 500m). (menys de 500 m.), per aquesta parada hi circulen les línies A2, B4 i B6. Concretament la parada de l'ambulatori al carrer Bètica per on passen les línees A2, B1 i B4, Les línees de bus del municipi de Badia del Vallès són interurbanes i estan gestionades per la queda molt a prop i les línies circulants tenen un quantitat de passos per hora / dia laborable, empresa Sarbus, de Cerdanyola del Vallès i són: força elevat pel que el subàmbit de Porta Badia podria aprofitar-se d'aquesta parada. 14 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 Línia A2 Barcelona ­ Barberà del Vallès ­ Badia del Vallès: Aquesta línia disposa de 40 Línia B1 Sabadell ­ Barberà del Vallès ­ Badia del Vallès: En aquesta línia circulen 52 passos en laborable, 18 passos en dissabtes i els diumenges i festius 14 expedicions. busos en dies laborables, 28 en dissabtes i els diumenges i festius disposa de 28 expedicions més. 15 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 Línia B4 Badia del Vallès ­ Barberà del Vallès ­ Cerdanyola del Vallès: Aquesta línia Línia B6 UAB ­ Badia del Vallès ­ Barberà del Vallès ­ Sabadell: Aquesta línia disposa disposa de 28 passos en laborable, 10 expedicions en dissabtes i els diumenges i festius de 2 passos en laborable, i cap expedició en dissabtes, diumenges i festius. només 8 expedicions. 16 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 Autobusos de Barbera del Vallès transcorren pròximes al subàmbit de l'avinguda Tibidabo, ja que totes tres donen servei a l'estació de Renfe de Barbera, molt propera a l'espai que ocuparà el futur subàmbit. A banda de fer un inventari de les línies de Badia per conèixer les més properes al nostre àmbit d'estudi, també s'ha fet pels municipis més propers amb línees pròpies com es el cas de Des de línea numero 1, amb parada a l'Avinguda Cantàbric, o bé des de l'estació de Renfe Barbera del Vallès. El recorregut d'aquestes es molt important ja que una bona connexió amb Barbera on tenen parada dues línies, es podrà arribar caminant fins al futurs subàmbits de la la resta de municipis més pròxims és essencial per facilitar les arribades amb el transport Rodona i Av. Tibidabo, des de la parada de la plaça del Centre de la línia 2 es podrà accedir al públic i d'aquesta manera reduir les arribades amb el privat. subàmbit de l'av. Tibidabo. El nous carrers i passejos que connectaran la zona comercial i logística amb Badia de Vallès permetrà arribar amb bici o caminant còmodament. Per tant l'existència d'aquestes línees d'autobús facilitarà l'arribada de molta gent d'aquest municipi o d'altres que vinguin en tren. Els punts blaus representen les parades de bus i les zones en vermell, representen els Font : Web de Barbera del Vallès nous àmbits de desenvolupament del front del Riu Sec que es troben al continu urbà de Badia. El municipi de Barberà disposa de tres línees d'autobusos que donen cobertura a tot el municipi, a més de connectar-lo amb el centre comercial Baricentro. Totes les línies 17 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 Línia 1 Barberà del Vallès Baricentro ­ Plaça Espanya: Aquesta línia disposa de 14 Línia 2 Barberà del Vallès Plaça Josep Badia ­ Circumval·lació: Aquesta línia disposa expedicions en dia feiner i de 13 expedicions en dissabtes. Diumenges i festius no circula. de 31 expedicions en dia feiner i de 27 expedicions en dissabtes. Diumenges i festius no circula. 18 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 Línia 3 Barberà del Vallès Plaça Espanya ­ Polígons: Aquesta línia només circula els 6.1.2.- Les línees de tren dies feiners amb un total de 13 expedicions al dia. Estacions de tren: RENFE i FGC En un radi d' aproximadament (1,5 Km) es troben tres parades de serveis ferroviaris, dos de rodalies RENFE (Sabadell Sud i Barberà del Vallès) i una de Ferrocarrils de la Generalitat (Universitat Autònoma). A la següent imatge queden localitzades: SABADELL SUD BARBERÀ DEL VALLÈS UNIVERSITAT AUTÒNOMA La més propera és la de Barberà del Vallès, que es troba a una distancia aproximada de 300 metres i permet arribar caminant als desenvolupaments de Av. Tibidabo i La Rodona. La de Sabadell Sud, en canvi, necessita d'un altre transbordament en autobús per arribar fins al subàmbit. 19 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 La parada més llunyana de les tres, seria la dels Ferrocarrils Catalans, ubicada a la Universitat 6.2.- Itineraris a peu i amb bicicleta Autònoma de Barcelona (UAB) ja que no disposa d'un servei d'autobusos directe per arribar Actualment, existeixen diversos camins per accedir a l'espai que ocuparà el futur àmbit. Són fins a l'àmbit i per tan requereix de més transbordaments. camins sense asfaltar o parcialment asfaltats. Aquests, es combinen al mateix nivell de superfície, amb espais desocupats. Aquesta situació juntament amb la poca presència de circulació motoritzada, genera unes condicions molt agradables per a la circulació de vianants i bicicletes. Des de l'exterior, es possible arribar a peu des de Sabadell a través dels camins que voregen el Riu Sec, o des de Bellaterra a través d'un camí asfaltat que connecta la UAB amb Ciutat Badia per sota de la C-58. Ubicació de les parades a cada una de les xarxes: Renfe i FGC La Línia de ferrocarrils de Catalunya disposa de 80 expedicions els dies feiners i 48 els Imatge: (Camí que porta a la UAB) dissabtes amb arribada a la Universitat Autònoma, mentre que la línia C4 de RENFE disposa El impuls que es pretén donar a la zona amb aquest projecte incrementarà l'atracció de de 76 expedicions en dia laborable i 50 en dissabtes, amb parada tant a Barberà del Vallès viatges, fet que farà necessari segregar la circulació de vianants i bicicletes de la de vehicles com a Sabadell Sud. motoritzats en les vies bàsiques de l'àmbit, per tal d'evitar riscs de seguretat viària. Només amb la quantitat de passos al dia tant en els laborables com en dissabtes per les En aquest estudi es definirà una jerarquització vial, on es prioritzaran vies per a la mobilitat de estacions de Barbera i Sabadell la demanda de l'àmbit d'estudi queda totalment coberta, vianants i bicicletes, creant una xarxa d'itineraris que connectaran les diverses activitats que es només mancaria solucionar les connexions entre els estacions amb alguna línea d'autobús. localitzin. A més des de l'Ajuntament de Badia del Vallès s'està estudiant donar un nou impuls als carrils bici de la ciutat augmentant el seu nombre per donar una continuïtat als ja existents i d'aquesta manera oferí la possibilitat a l'àmbit amb un model de transport més sostenible. 20 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 El desenvolupament del sector del Parc Empresarial que es troba molt proper a l'àmbit d'estudi cas del subàmbit de Porta Badia, encara no s'han desenvolupat accessos adequats. Les vies ha creat una sèrie de carrils bicicleta que connectaran amb l'àmbit d'estudi, molts d'aquests ja bàsiques que formen part del nostre àmbit d'estudi són les següents: estan construïts tal i com es mostra a les següents imatges: Via Bàsica Via Secundària Via Local Imatge: (Carrils peatonals-bicicleta existents al Parc Empresarial) 6.3.- Transport privat Actualment, l'accessibilitat en vehicle privat fins al futur àmbit es realitza a través de l'Avinguda del Cantàbric, ja que la resta de connexions des de la C-58 encara no estan acabades. Per altra banda també és possible accedir a l'àmbit a traves dels carrers de l'Algarve i d'Osona de Ciutat Badia. Aquets accessos comporten problemes ja que no permeten els girs a l'esquerra en algun dels casos, com per exemple en el cas del subàmbit de la Rodona o en el de l'Av. Tibidabo, en el 21 Estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la Modificació del Pla General Metropolita al Front del Riu Sec. Badia del Vallès. Març 2011 7.- RECOLLIDA D'INFORMACIÓ A la següent imatge es pot observar els punts on es van realitzar els aforaments manuals i automàtics: Per tal de conèixer el territori y poder realitzar les macrosimulacions actual i futura, es necessària una prèvia recollida d'informació relacionada amb les intensitats diàries de la 2 circulació de vehicles privats a les principals vies d'accés i a l'entorn de l'àmbit d'estudi.