ÍNDEX DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA DESCRIPTIVA ........................................................... 2 1.1. Introducció. Conveniència i oportunitat de la redacció del planejament. Iniciativa. ...................................................................................................................................... 2 1.2. Antecedents. ......................................................................................................... 2 1.3. Situació i àmbit. Característiques topogràfiques. ................................................... 4 1.4. Usos i activitats. Característiques de les edificacions existents............................ 5 1.5. Estructura de la propietat del sòl. Informació cadastral. ....................................... 6 1.6. Serveis urbanístics existents.................................................................................. 6 1.7. Planejament urbanístic vigent. .............................................................................. 7 1.8. Marc legal. Determinacions................................................................................... 9 1.9. Tràmit ambiental. ................................................................................................ 10 1.10. Servituds. .......................................................................................................... 12 DOCUMENT NÚM 2: MEMÒRIA JUSTIFICATIVA........................................................ 13 2.1. Objectius i criteris en què es fonamenta la proposta. ......................................... 13 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM AL FRONT DEL RIU SEC 2.2. Descripció i justificació de la proposta. ............................................................... 14 BADIA DEL VALLÈS 2.3. Quadres comparatius de superfícies i aprofitaments. ......................................... 16 2.4. Programa de participació ciutadana.................................................................... 17 DOCUMENT NÚM. 3: GESTIÓ URBANÍSTICA............................................................ 18 3.1. Divisió poligonal i sistema d'actuació. ................................................................. 18 3.2. Cessions de sòl i càrregues d'urbanització. ........................................................ 18 DOCUMENT NÚM. 4: AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA............ 19 4.1. Agenda................................................................................................................. 19 4.2. Avaluació econòmica i financera......................................................................... 20 4.3. Informe de sostenibilitat econòmica. ................................................................... 21 DOCUMENT NÚM. 5: NORMES URBANÍSTIQUES .................................................... 23 DOCUMENT NÚM. 6: PLÀNOLS DOCUMENT NÚM. 7: ANNEXOS Annex 1. Estudi d'avaluació de la mobilitat generada Annex 2. Estudi inundabilitat Annex 3. Informe ambiental Annex 4. Informació registral i cadastral Annex 5. Conveni urbanístic 1 DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.2. Antecedents. Atesa la manca de sòls destinats a activitats econòmiques dins el seu terme municipal, és d'interès per al municipi el fet de promoure actuacions destinades a fomentar 1.1. Introducció. Conveniència i oportunitat de la redacció del planejament. Iniciativa. polítiques de sòl orientades a la producció de sostre per a activitats terciàries (comercial, oficines, etc.), dotant al municipi de sostre terciari, amb les implicacions que això pot tenir Aquesta Modificació puntual del Pla General Metropolità es redacta per iniciativa de tant a nivell econòmic com a nivell social; generant llocs de treball i noves oportunitats per l'Ajuntament de Badia del Vallès a l'empara dels articles 96 i concordants del Decret als seus ciutadans. legislatiu 1/2010 de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'urbanisme (en endavant, TRLU). Aquestes necessitats municipals i les noves dinàmiques que s'estableixen al territori circumdant han fet sorgir una oportunitat per al municipi i, de fet, una necessitat de, Així mateix, a petició de l'Ajuntament de Badia del Vallès, els Serveis Tècnics en primer lloc, recollir la realitat existent en el planejament vigent pel que fa al règim i a la d'Ordenació Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de qualificació del sòl; i, en segon lloc, de renovar la façana de Badia del Vallès. Barcelona han elaborat el present document per reformular l'ordenació dels sòls situats al límit nord-oest del municipi. La proposta que recull aquest document endreça les peces situades al límit nord- oest del municipi, al seu límit amb Sabadell, adoptant un model d'ocupació que procura la És convenient dur a terme la present Modificació de planejament perquè renovació i la consolidació del teixit urbà, afavorint la cohesió i consolidant un model determinades qualificacions i usos consolidats del sòl no s'ajusten; perquè el límit nord del territorial globalment eficient. Aquesta actuació és congruent, doncs, amb el concepte de nucli urbà de Badia no es configura com un front urbà, ans el contrari, dona l'esquena al desenvolupament sostenible de l'article 3 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, on la territori, s'introverteix i resten espais residuals significatius en relació al nou sector utilització racional del territori i del medi ambient comporta conjuminar la necessitat de recentment urbanitzat de Sant Pau del riu Sec; perquè cal dotar al municipi d'una base creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, comercial i terciària més potent per poder implantar noves activitats què, a banda de arqueològics, històrics i culturals. fomentar la inversió, puguin generar nous llocs de treball i fonamentar una base econòmica que contribueixi a consolidar fonts d'ingressos municipals. Motivat per aquesta realitat i, en especial, pel fet que una part de l'àmbit de modificació està classificat con a sòl no urbanitzable, es va realitzar un estudi previ que es És oportuna la formulació d'aquest document, ja que el desenvolupament urbanístic va presentar el passat mes de febrer de 2011 per fer la consulta del tràmit necessari per del sector confrontant de Sant Pau del riu Sec es troba pràcticament finalitzat pel que donar compliment als requeriments ambientals, de la resolució d'aquesta consulta se'n respecta a les obres d'urbanització dels sòls de destí públic i, una vegada acabades les deriva la no subjecció del present document a avaluació ambiental. que es situen en sòl privat d'ús públic (vialitat interior, de servei), es podrien dur a terme les obres corresponents al polígon previst en aquesta Modificació del planejament general; Els antecedents urbanístics que cal tenir en compte en la formació de la modificació així, doncs, s'aconseguiria que no restés un espai buit sense definir, marginal, entre el límit puntual del PGM són : pel terme municipal de Sabadell i els edificis més propers de Badia. - Revisió del Programa d'Actuació Urbanística (PAU) del Pla General Metropolità (quadrienni 1988-1992). Expedient: 1987/000772. Aprovació definitiva: 28 de desembre de 1988. - Pla general d'Ordenació Urbana de Badia del Vallès. Expedient: 1998/000598. Aprovació definitiva: 12 de juliol de 2000. 2 - Modificació puntual del Pla general metropolità a l'àmbit de les instal·lacions esportives de Badia del Vallès. Expedient: 2001/002488. Aprovació definitiva: 8 d'octubre de 2002. - Modificació del Pla general metropolità i del Pla general de la comarca urbanística de Sabadell. Expedient: 1998/00598/B. Aprovació definitiva: 25 d'abril de 2006. - Estudi de detall d'ordenació volumètrica d'una residència geriàtrica i 10 habitatges tutelats a la parcel·la qualificada d'equipament sanitari- assistencial. Expedient: 2007/26811. Aprovació definitiva: 23 de febrer de 2007 A banda dels antecedents del planejament urbanístic que afecten a l'àmbit i al municipi concret, en aquest cas tenen especial importància els plans i els projectes que han portat al desenvolupament del sector de Sant Pau de riu Sec, confrontant, però situat en el terme municipal de Sabadell, i que és qui, en certa manera, ha generat l'oportunitat per desenvolupar urbanísticament la franja de territori que constitueix l'àmbit d'aquesta modificació. Aquests documents són: - Modificació puntual del Pla general d'ordenació a l'àmbit de Sant Pau de Riu-sec. Expedient: 2005/17005/B. Aprovació definitiva: 28 de juliol de 2006 - Pla parcial urbanístic de Sant Pau de Riu-sec. Expedient: 2005/21006/B. Aprovació definitiva: 20 de novembre de 2006 També cal tenir en compte el procés de concreció dels límits del terme municipal de Badia del Vallès, a partir de la data de la seva creació (per Llei 1/1994, de 22 de febrer, de creació del municipi de Badia per segregació de part dels termes municipals de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès, i el plànol cartogràfic de la delimitació territorial a l'Annex I de l'esmentada llei, publicada al DOGC núm. 1872, de 14.03.1994); la concreció definitiva del mateix es va produir mitjançant acord de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, de data 25 de març de 2004. En el gràfic que s'acompanya s'han especificat els diferents límits que incideixen en l'àmbit del present planejament, a partir de l'aprovació definitiva del PGM (1976) i del posterior Pla Comarcal de Sabadell (1978). 3 pas per sota de les vies del tren. Al fons de les instal·lacions esportives de Badia, entre el 1.3. Situació i àmbit. Característiques topogràfiques. camp de futbol i les vies del tren, hi ha una plataforma on es situen algunes pistes de L'àmbit de la present modificació té un àrea principal, de major entitat, i una peça tennis. Aquest doble tal·lus fa que la diferència de cota arribi als sis metres entre la zona discontinua; la superfície total assoleix 240.598,84 m². De fet, podem considerar tres esportiva de Badia i el carrer Tordera de Barberà del Vallès subàmbits, a efectes descriptius i propositius : El subàmbit del Front urbà nord-oest, engloba els sòls urbans que conformen el - subàmbit "Zona industrial" ....................................... 84.780,62 m² final del nucli urbà pel nord-oest. Situat entre el nucli urbà i la franja de terreny de l'àmbit - subàmbit "Front urbà nord-oest" ............................... 39.952,81 m² de La Rodona i Porta Badia. La seva topografia és pràcticament plana amb cotes entre la - subàmbit "La Rodona - Porta Badia"........................... 87.101,36 m² 125 i la 121, exceptuant la zona oest, a tocar de la riba del riu Sec, on actualment es situa una bossa d'aparcament longitudinal, que va baixant fins arribar a la cota +107; el pendent - subàmbit "antigues escoles A. Machado i Empordà".. 29.973,10 m² mitja d'aquesta franja és d'un 4%. Total àmbit................................................ 241.807,89 m² En paral·lel a aquest, però a tocar del límit del terme municipal amb Sabadell, trobem el subàmbit de La Rodona i Porta Badia, que comprèn els sòls no urbanitzables de l'àmbit. La zona de La Rodona es troba situada entre Sabadell, a l'oest, l'àmbit de la zona industrial al nord, el Casal de Joves de Badia a l'est i, al sud, l'IES Federica Montseny. És un terreny pla, deprimit respecte al seu entorn i de forma semicircular. El subàmbit passa per darrera de l'IES amb una franja estreta atal·lussada, trobant-se, un cop passat l'IES, amb el riu Sec i les seves ribes, que formen part de l'àmbit d'actuació. Fruit de les obres d'urbanització del pla parcial de Sant Pau de riu Sec, les ribes del riu són, actualment, espais lliures urbanitzats a base de camins de vianants i terrasses, que superen un canvi de cota de fins a 12 metres. La riba dreta del riu Sec, dins del municipi de Badia del Vallès, és la part que ha patit més modificacions físiques amb motiu de la urbanització del sector de Sant Pau de riu Sec. En primer lloc a l'extrem sud del subàmbit, en paral·lel a l'autopista, s'hi ha construït el lateral, amb dos carrils de circulació i d'on pengen les sortides i accessos a l'autopista, de manera que el subàmbit de Porta Badia ha quedat esmerçat per aquesta infraestructura. En segon lloc, passat el pont que passa per sobre del riu hi ha una sortida de l'autopista, que és la que dóna accés al nou sector i, a més a més, permetrà l'accés directe a Badia, que fins ara depenia dels municipis veïns per El subàmbit de la "zona industrial" té forma triangular. La cara que dóna a l'oest accedir a les grans infraestructures territorials (trens i autopistes). Aquest nou accés a la limita amb el terme municipal de Sabadell, amb la zona de Sant Pau de riu Sec més zona ha fragmentat en dues parts la part de terreny triangular que quedava delimitada per propera a l'aeroport. Les altre dues cares del triangle limiten amb Barberà del Vallès, una a el límit del terme municipal, el riu i l'autopista; per una banda una franja de terreny, entre el través de les vies del tren amb el barri de Ca n'Estapé i l'altra amb el barri de Can Gorgs, riu i el carril de desacceleració de l'autopista, que ha estat urbanitzada com a parc fluvial; una zona residencial unifamiliar propera a l'estació. Aquest subàmbit s'uneix als altres dos per l'altra una falca compresa entre el carril de desacceleració, el límit del terme municipal i pel vèrtex inferior. Pel que fa a la topografia és una zona força plana, en la que destaca el la zona de protecció del nou lateral de l'autopista. Aquesta porció del subàmbit té accés tal·lus que genera l'existència de les vies del tren, i del vial paral·lel a aquesta dins de des del sector de Sant Pau de riu Sec de Sabadell, atès que queda segregada de la resta Barberà, de fins a tres metres i que permet, en un cas en la zona més al nord de l'àmbit, el del municipi. 4 El darrer subàmbit és el de les "antigues escoles A. Machado i Empordà", que 1.4. Usos i activitats. Característiques de les edificacions existents. queda separat de la resta de l'àmbit. De fet es troba a l'est, sud-est del municipi, per sobre Pel que fa als usos i les activitats que existeixen dins l'àmbit de la present de l'eix de l'av. Tibidabo ­ Cantàbric ­ Costa Blava, que és l'eix que separa Badia del modificació puntual del PGM podem distingir dos grups principals: els equipaments i Vallès de Barberà. Aquest subàmbit està limitat per l'av. de la Costa Blava, el carrer de serveis i els sòls "buits", ja que no hi ha edificacions destinades a altres usos. Moianès del barri d'habitatges unifamiliars de Can Gorgs de Barberà i el carril de desacceleració de sortida de la B-30 que connecta amb la C-58. Dins dels equipaments i serveis trobem, al nord de l'àmbit, en el subàmbit de la "zona industrial" un gran equipament esportiu, amb instal·lacions, pistes esportives, etc. De fet aquest equipament està parcialment en desús, però el camp de futbol es va remodelar recentment. En el mateix subàmbit trobem una benzinera, fruit de la "Modificació puntual del Pla general metropolità a l'àmbit de les instal·lacions esportives de Badia del Vallès". A la resta del subàmbit no trobem cap altra instal·lació, són sòls destinats a xarxa viària, aparcaments (associats a la zona esportiva) i erms. Al subàmbit del "Front urbà nord-oest" s'hi engloben els vials i equipaments urbans lligats a l'activitat de la ciutat, dins l'àmbit de la modificació. Hi trobem part de l'avinguda del Cantàbric, el casal de joves de Badia i l'IES Federica Montseny, també hi ha una part del subàmbit destinada a camins de vianants que comuniquen aquests equipaments amb la xarxa viària de la ciutat. La resta és la franja que queda a l'esquerra del riu Sec, al final del carrer Porto, que allotja una gran bossa d'aparcament que dóna servei als veïns i, a la part més al sud, recull una zona de jardí urbà, el Parc de la Segona República, emmarcada pels vials av. Via de la Plata-Mediterrani i la carretera d'accés a Cerdanyola del Vallès. El subàmbit de "La Rodona ­ Porta Badia" engloba bàsicament sòls erms, sense ús, antigues terres de conreu obsoletes, a més dels sòls que han estat urbanitzats per les obres del sector Sant Pau de riu Sec: lateral, sortida de l'autopista i l'espai lliure urbanitzat a les dues ribes del riu Sec al seu pas per l'àmbit de la present modificació puntual del PGM al Front del riu Sec. En el subàmbit de les "antigues escoles A. Machado i Empordà", actualment s'ubiquen els locals de la brigada d'obres dels serveis municipals. Part dels edificis estan tancats i abandonats, atès que no s'hi desenvolupa cap activitat, tot i que, aparentment, no estan en mal estat. La franja de vialitat que voreja la zona de protecció de l'autopista i que ha d'enllaçar amb la vialitat del municipi veí, Barberà del Vallès, no està urbanitzada, el que hi ha és un camí que arriba a mitja alçada de la peça d'equipaments; la resta és un sòl abandonat, residual. 5 1.5. Estructura de la propietat del sòl. Informació cadastral. 1.6. Serveis urbanístics existents. La propietat del sòl implicat en la present modificació està repartit entre quatre Els carrers existents dins de l'àmbit i els nous vials urbanitzats recentment al seu propietaris diferents. Per una banda hi ha l'administració pública, que disposa d'un 62,40 voltant disposen de tots els serveis urbans. % del sòl aportat, dividit entre la Generalitat de Catalunya (45,07 %) i l'Ajuntament de Al subàmbit de les antigues escoles A. Machado i Empordà, tot i haver un vial Badia del Vallès (17,33 %), i per l'altra els propietaris privats que tenen el 37,60 % de la previst pel planejament vigent, no està ni executat ni disposa dels serveis urbans, propietat del sòl, que alhora es divideix en dos propietaris independents: la societat actualment és un camí no pavimentat. Inmobiliària ParcSud S.L.U. que disposa de 29.396,89 m² dins l'àmbit, equivalent al 19,37 %, i la societat Vantoureix S.L. que és propietària de 27.673,84 m² de sòl, un 18,23 % del A la sèrie de plànols d'informació de referència I.14 s'han reflectit les xarxes dels total. diferents serveis urbanístics existents, dels que s'ha disposat documentació. Pel que fa a la distribució de les propietats de cada participant, la Generalitat de Catalunya té tres parcel·les, dues de l'INCASOL, una al nord de l'àmbit que correspon amb el poliesportiu, les instal·lacions esportives i el camp de futbol de Badia del Vallès, i on també es troba la benzinera que hi ha dins l'àmbit, i una altra, d'uns 5.000 metres quadrats, situada entre l'IES i el subàmbit de la Rodona; la tercera pertany al Departament d'Educació, que és on es troba l'Institut d'Ensenyament Secundari "Federica Montseny". L'Ajuntament de Badia del Vallès té tres parcel·les dins l'àmbit. Les dues que estan dins el subàmbit de les antigues escoles A. Machado i Empordà, on ara està instal·lada la brigada d'obres municipal i abans hi havia l'escola d'adults; també és de la seva propietat la parcel·la on es troba el casal de joves. Pel que fa als propietaris privats, la Inmobiliària Parc Sud, SL té tres parcel·les, una a l'extrem nord de l'àmbit, al costat de les instal·lacions esportives, les altres dues conformen el subàmbit de La Rodona. La societat immobiliària Vantoureix SL té les parcel·les del subàmbit de Porta Badia, a la zona més al sud de l'àmbit. La seva propietat, formada per tres parcel·les, que originàriament eren dues, però que les obres del pla parcial de Sant Pau de riu Sec han segregat. Una queda al marge esquerre del riu Sec i les altres dues a la dreta, una entre el riu i el carril de desacceleració de sortida de l'autopista i l'altra entre aquest i el carril lateral. 6 destí d'aquests sòls, inherents a la seva qualificació comporta la "urbanització dels 1.7. Planejament urbanístic vigent. mateixos, restant aliens al que constituiria la preservació del seu estat natural". En els plànols d'informació I.05 i I.06 es reflecteixen, en un marc integrat del Pel que fa a les qualificacions urbanístiques, en el següent quadre es resumeixen planejament urbanístic vigent, el règim del sòl i les qualificacions urbanístiques vigents, les superfícies corresponents a cada zona o sistema. respectivament. Les superfícies corresponents als dos règims de sòl que incideixen en l'àmbit de la PLANEJAMENT VIGENT modificació són: SISTEMES 213.871,22 m² 88,89% 3 Sistema ferroviari 9.133,12 m² 3,80% SÒL NO 5 Sistema viari bàsic. Xarxa viària bàsica 59.075,20 m² 24,55% SÒL URBÀ TOTAL URBANITZABLE 6a Parcs i jardins urbans. Actuals de caràcter local 4.706,28 m² 1,96% SUBÀMBIT Sup (m²) % Sup (m²) % Sup (m²) % Parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter 6b local 26.347,09 m² 10,95% Zona industrial 84.780,62 35,06 0,00 0,00 84.780,62 35,06 7a Equipaments. Actuals de caràcter local 18.842,07 m² 7,83% Front urbà nord-oest 39.952,81 16,52 0,00 0,00 38.743,76 16,52 7b Equipaments de nova creació de caràcter local 50.319,41 m² 20,91% La Rodona - Porta 9 Protecció de sistemes generals 17.476,11 m² 7,26% 0,00 0,00 87.101,36 36,02 87.101,36 36,02 Badia 28 Parcs forestals de repoblació 27.971,94 m² 11,63% Antigues escoles A. 29.973,10 12,40 0,00 0,00 29.973,10 12,40 ZONES 26.727,62 m² 11,11% Machado i Empordà 18* Zona d'ordenació amb volumetria específica 13.714,64 m² 5,70% TOTAL 154.706,53 63,98 87.101,36 36,02 241.807,89 100,00 22a Zona industrial 13.012,98 m² 5,41% Es pot observar que els subàmbits "zona industrial", "antigues escoles A. Machado i Tal com es pot constatar, el conjunt de "sistemes" inclosos en l'àmbit de la Empordà" i "front urbà nord-oest" concentren el sòl classificat com a urbà i, en canvi, el sòl modificació assoleix un pes importantíssim, ja que es situa en un 88,89 % i, en canvi les no urbanitzable es circumscriu al subàmbit de "La Rodona - Porta Badia". "zones" només cobreixen l'11,11 % de la superfície. Respecte del règim del sòl de l'àrea "La Rodona", cal remarcar que el Pla general Els equipaments assoleixen quasi un trenta per cent (28,74 %) del sòl, sent el metropolità en la revisió del PAU 1988-1992 classificava els sòls com a "sòl urbà", sistema majoritari en l'àmbit, a continuació els sòl qualificats de vialitat gairebé arriben a integrats en el mateix règim que la resta de l'aleshores "polígon Badia". És en el document ocupar una quarta part (24,55 %) del total i les "zones verdes" un 12,91 %. També cal del Pla general d'ordenació urbana, que es va redactar posteriorment a la creació del destacar el sistema de "parcs forestals de repoblació" (zona 28) que assoleix un 11,63 % municipi, quan a aquests sòls se'ls inclou dins del règim de sòl no urbanitzable (plànol 1.1 de la superfície de l'àmbit, encara que, cal remarcar, en els sòls així qualificats no hi ha "Emmarcament territorial i classificació del sòl"), malgrat la qualificació urbanística que se li cap superfície arbòria interna ni cap de confrontant que es configuri com a suport vegetal va atorgar (6b: espais lliures públics de nova creació, de caràcter local), que era la mateixa de referència en una hipotètica reforestació; es pot afirmar que aquest "sistema", en els que li havia atorgat el Pla general metropolità, des de l'any 1976. La modificació puntual termes urbanístics amb els que es descriu, esdevé totalment descontextualitzat, tenint en del PGM aprovada definitivament l'any 2002 modifica el sistema 6b pel 7b, en l'àrea "La compte les preexistències, els desenvolupaments urbanístics de l'entorn i l'actual realitat Rodona", mantenint el règim de sòl no urbanitzable. És evident que no deixa de constituir física d'aquesta part de l'àmbit de la modificació del PGM de Badia del Vallès. una incongruència, més enllà d'aspectes vinculats a la valoració del sòl, el que es situïn Pel que fa al planejament de rang superior cal contemplar les determinacions del uns terrenys que confronten amb el sòl urbà, destinats inicialment a "zona verda" i Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) que afecten a l'àmbit de la present posteriorment a equipaments comunitaris en el règim de sòl no urbanitzable doncs el propi modificació. El PTMB es va aprovar definitivament per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya el 20 d'abril de 2010. Aquest pla analitza els sistemes urbans, els espais 7 oberts i les infraestructures de la mobilitat; a banda de tractar els instruments de gestió Cal remarcar que aquests dos espais han estat recentment urbanitzats i modificats supramunicipal i donar directrius sobre el paisatge. morfològica i substancialment, fruit de l'execució de les obres del sector de Sant Pau de riu Sec a Sabadell. L'espai de protecció especial s'ha convertit en una continuació del Parc El sistema d'espais oberts comprèn el sòl classificat com a no urbanitzable pel Fluvial que ve de Sabadell i a l'espai de protecció preventiva s'hi ha construït el lateral de planejament urbanístic en el moment de l'aprovació del PTMB. l'autopista amb la seva franja de protecció corresponent i el carril de desacceleració i Mitjançant aquest sistema s'assenyalen les part del territori que han de ser sortida de la mateixa. preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poden afectar Pel que fa als sistemes urbans, mitjançant el reconeixement dels assentaments negativament els valors paisatgístics, ambientals, patrimonial s i econòmics, sense existents, la proposta d'estratègies urbanes i la definició d'una estructura nodal de perjudici de les actuacions que s'hi puguin autoritzar. referència, el PTMB segueix les pautes per a una evolució urbanística que correspon als criteris del Programa del Planejament Territorial i és coherent amb les aptituds i condicions de cada lloc del territori. PTMB. 1.2. Espais oberts. Proposta (abril 2010) El PTMB distingeix tres tipus bàsics de sòl en els espais oberts amb la finalitat de modular les normes de protecció: PTMB. 2.3. Sistema urbà. Estratègies urbanes (abril 2010) - espai de protecció especial per seu interès natural i agrari D'acord amb les estratègies de desenvolupament que estableix el PTMB i amb les - espai de protecció especial de la vinya característiques físiques, socials i econòmiques de cada nucli i àrea urbana, el - espai de protecció preventiva planejament urbanístic ha de definir el model d'implantació urbana i les determinacions concretes que regularan les iniciatives d'urbanització i edificació. Les ribes del riu Sec al seu pas per dins del territori metropolità es troben dins dels espais de protecció especial pel seu interès. Pel que fa a les estratègies urbanes que el PTMB proposa, es pot veure com la present modificació incideix en una de les àrees designades com a transformació urbana Dins l'àmbit de la modificació també trobem una porció de sòl dins dels espais de d'interès metropolità, com a continu urbà d'un centre ja existent i molt pròxim a una nova protecció preventiva, que correspon amb la porció triangular de terreny que conformen en centralitat urbana (ARE de Barberà del Vallès), i també com a continu d'una àrea riu Sec, l'autopista C-58 i el límit municipal amb Sabadell. d'extensió urbana d'interès metropolità de caràcter terciari (sector de Sant Pau de riu Sec). Dins l'àmbit de modificació també hi ha una zona designada com a àrea especialitzada d'equipaments, parcs i altres sistemes en transformació urbana d'interès metropolità, on 8 actualment hi ha les instal·lacions esportives de Badia, tot i que el planejament vigent hi 1.8. Marc legal. Determinacions. preveu una petita zona de desenvolupament industrial i terciari. La present proposta de modificació puntual del Pla General Metropolità (d'ara El sistema d'infraestructures de mobilitat comprèn la xarxa viària, la ferroviària i endavant MPPGM) es regula per allò que disposen els articles 96 i següents del Decret altres infraestructures fixes i també el sistema logístic i els intercanviadors nodals Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Urbanisme associats als anteriors. (d'ara endavant TRLU), així com el Decret Legislatiu 305/2006, de 18 de juliol, pel qual El PTMB estableix la xarxa de connectivitat física, de persones i mercaderies, que s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme (RLU), en tot allò que no s'hi oposi, atesa la permet un funcionament integrat de l'espai metropolità, tant pel que fa a l'àmbit del PTMB recent aprovació del TRLU 2010. com als diversos àmbits territorials d'escala superior en què s'insereix. La proposta conté les determinacions i documents adequats a la seva finalitat, contingut i abast, tal com preveuen els articles 117 i 118.4 del RLU. També li són d'aplicació específica la Llei 1/2009 d'equipaments comercials, la Llei 39/2003 del Sector Ferroviario, el seu Reglament i Orden FOM/2230/2005, així com les disposicions relatives a les servituds aeronàutiques vinculades a les instal·lacions i funcionalitat de l'aeroport de Sabadell. PTMB. 3.2. Actuacions. Infraestructures ferroviàries i de transport públic (abril 2010) PTMB. 3.4. Actuacions. Infraestructures viàries (abril 2010) . Pel que fa a l'entorn de l'àmbit d'actuació en el camp de les infraestructures ferroviàries i de transport públic el PTMB preveu connexions de tramvia o autobús en plataforma (U16) reservada que travessen l'àmbit de la present modificació i connecten amb els municipis veïns i amb les infraestructures ferroviàries. També es preveu l'ampliació del número de vies del tram de rodalies que passa tangent a l'àmbit (R20). Les infraestructures viàries que preveu el PTMB i que afecten a l'àmbit de treball són la nova construcció del lateral de la C-58 (1.9), que ja està executat, i la construcció de la via interpolar (2.15) que afecta a l'extrem nord-oest de l'àmbit. 9 1.9. Tràmit ambiental. L'estudi previ per a la MPPGM va ser entrada al Registre de la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya el passat 16 de febrer de 2011, per tal de sol·licitar la no subjecció a avaluació ambiental del pla amb motiu de les característiques i de la realitat física dels sòls classificats com a no urbanitzables. En cas contrari, es sol·licità l'emissió del document de referència, d'acord amb els articles 7.2 i 15 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes. Analitzada la documentació aportada, en data 11 de març de 2011, la Directora general de Polítiques Ambientals ha resolt que la modificació puntual de referència no està inclosa en cap dels supòsits previstos en l'article 5 de l'esmentada Llei, per la qual cosa no està sotmesa a avaluació ambiental, tal com es reflecteix en el document de dita resolució que s'adjunta a continuació. Així doncs, es redacta el document urbanístic per tramitar la seva aprovació inicial. 10 urbà", les zones de domini públic, servitud i línia d'edificació, així com la resta de 1.10. Servituds. disposicions que li afecten, són les establertes per la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del L'àmbit de la modificació puntual del planejament general es troba, en part, sota la Sector Ferroviari (BOE núm. 276, de 18.11.2003), el Reglament del Sector Ferroviari (RD influència de l'aeroport de Sabadell ja que li afecten tant les servituds aeronàutiques com 2387/2004, de 30 de desembre. BOE núm. 315, de 31.12.2004) i l'Ordre FOM/2230/2005, les afeccions acústiques. de 6 de juliol (BOE núm. 165, de 12/07/2005) per la que es redueix la línia límit d'edificació Les servituds aeronàutiques de l'aeroport de Sabadell van ser establertes pel en els trams de les línies de la xarxa ferroviària d'interès general que transcorren per Real Decreto 906/1970, de 21 de març, i publicades al BOE núm. 83, de 7 d'abril. El Pla zones urbanes. En la documentació gràfica s'han reflectit els esmentats àmbits i línia Director de l'Aeroport de Sabadell va ser aprovat per Ordre del Ministeri de Foment de 16 d'edificació. de juliol de 2001 (BOE núm. 189, de 8 d'agost), i va definir unes servituds aeronàutiques concordants amb les anteriors. Posteriorment es va aprovar el Real Decreto 1843/2009, de 27 de novembre, pel que s'actualitzen les servituds aeronàutiques de l'aeroport de Sabadell, publicat al BOE núm. 25, de 29 de gener de 2010; i que deroga el Real Decreto 906/1970, de 21 de març, i modifica el Pla director de l'aeroport de Sabadell pel que fa a les determinacions relatives a les servituds aeronàutiques per a la configuració corresponent a l'escenari actual. En la documentació gràfica s'ha reflectit l'àmbit corresponent a la corba isosònica Leq dia = 60 dB(A), ja que l'aeroport no opera en període nocturn. A l'intern d'aquesta petjada acústica les limitacions d'usos afecten els dotacionals sanitaris i educatius; les construccions hauran d'estar convenientment insonoritzades per complir amb els nivells d'immissió establerts en el document bàsic DB-HR "Protecció front al soroll", del Codi tècnic de l'edificació (CTE). Pel que respecte a les servituds radioelèctriques cal remarcar que el sector objecte de la modificació puntual es troba situat fora de la zona de seguretat i de limitació d'alçades del radiofar no direccional (NDB) i de la zona de seguretat i de limitació d'alçades del centre de comunicacions VHF de la torre de control. Pel que fa a les servituds de l'aeròdrom, generades per la presència de la pista, sí que una part del sector és afectat per la superfície de limitació d'alçades, tal com es reflecteix en la documentació gràfica. En la normativa urbanística s'inclouen les regulacions, pel que fa als usos, edificacions, construccions i instal·lacions, que es deriven de les esmentades servituds i afeccions aeronàutiques. Pel que fa referència a les servituds ferroviàries, la part nord del sector limita amb el traçat ferroviari de la línia Barcelona-Saragossa. Essent la seva classificació de "sòl 12 f) Classificar com a sòl urbà, atès el context urbanístic actual en l'entorn DOCUMENT NÚM 2: MEMÒRIA JUSTIFICATIVA immediat, la part de sòl no urbanitzable situada entre el nucli edificat de Badia del Vallès i el sector "Sant Pau del riu Sec", a Sabadell, per possibilitar la implantació de l'aprofitament urbanístic que es genera mitjançant la seva inclusió dins el règim de sòl 2.1. Objectius i criteris en què es fonamenta la proposta. urbà no consolidat. Els objectius de la present modificació puntual del Pla General Metropolità al g) Redefinir l'àmbit de la zona qualificada de "7b" (equipaments comunitaris de front del riu Sec de Badia del Vallès es poden sintetitzar en els següents aspectes : nova creació, de caràcter local), situada a l'avinguda d'Antonio Machado, a fi i efecte a) Establir una ordenació urbanística coherent entre el conjunt edificat de d'ajustar els límits de la mateixa en relació a les alineacions previstes per a la Badia del Vallès i el sector d'activitats econòmiques que s'està desenvolupant en prolongació d'aquest vial en el terme municipal de Barberà del Vallès. terrenys del municipi de Sabadell, a l'altre cantó del riu Sec. Cal remarcar que, actualment, les edificacions de Badia en aquest indret donen l'esquena a aquests sòls que, fins fa poc, restaven vinculats a explotacions agrícoles. b) Possibilitar la creació de noves zones d'activitat econòmica amb l'objectiu de poder generar inversions i crear un teixit terciari que permeti constituir una font de recursos econòmics propis pel finançament de l'Administració municipal. c) Reordenar l'àrea urbana compresa entre la línia de ferrocarril Barcelona- Saragossa i l'avinguda del Tibidabo, destinada bàsicament a usos industrials, terciaris i "zona verda", a fi i efecte de reconèixer com a equipaments comunitaris les instal·lacions vinculades al camp de futbol, recentment remodelades, i establir un nou model d'ordenació que permeti racionalitzar l'estructura viària i el model d'implantació de l'edificació, mantenint però l'aprofitament urbanístic i la connectivitat de la vialitat per sota de la línia ferroviària. d) Augmentar l'edificabilitat global de l'àrea subjecta a modificació del planejament en 40.000 metres quadrats de sostre per a usos comercials i terciaris, preveient les majors reserves de sistemes urbanístics que la legislació determina per a aquests casos d'increment de sostre. e) Redefinir el conjunt de sistemes urbanístics ("zones verdes", equipaments comunitaris i vialitat) en l'àmbit de la modificació a fi i efecte d'assolir un major grau de coherència amb les qualificacions de l'entorn immediat (sector "Sant Pau del riu Sec") i les que es deriven de la zonificació proposada en el propi àmbit d'actuació. Cal tenir en compte l'alt grau de discordances que reflecteix el plànol refós del planejament vigent per deduir la necessitat de racionalitzar les qualificacions dels "sistemes" i estructurar- los convenientment. 13 c) Redefinir els sistemes d'espais lliures públics i d'equipaments, acomodant- 2.2. Descripció i justificació de la proposta. los al nou model d'ordenació: En base als objectius descrits en l'apartat anterior, la present modificació del planejament general proposa: - Reconèixer les instal·lacions esportives situades per sobre de l'avinguda Tibidabo. a) Classificar, dins el règim de sòl urbà no consolidat, la part de "sòl no urbanitzable" situada entre el nucli urbà de Badia i el sector "Sant Pau de riu - Redefinir l'àmbit de l'IES Federica Montseny en relació a la vialitat Sec", que es troba en fase de finalització de l'obra urbanitzadora i, per tant, prevista amb la que confrontarà. es pot considerar sòl urbà. Entenem que en l'actual context, no és coherent, - Ajust de l'àmbit del sistema vinculat a les antigues escoles "Antonio des del punt de vista territorial ni en base a les qualificacions urbanístiques Machado" i "Empordà", augmentant llur superfície, mitjançant l'ajust de assignades, que aquests sòls es mantinguin adscrits al règim de "sòl no la vialitat i el seu sistema de protecció respecte de l'autopista B-30. urbanitzable". - Reordenació de l'àmbit de l'antic Casal de Joves amb l'objectiu de b) Redefinir l'estructura de la vialitat en els següents aspectes: preveure una més adient connexió viària i de les zones verdes, - Preveure un nou vial que possibiliti l'accés i doni front a l'IES Federica preveient la futura implantació d'un equipament municipal apte per a Montseny i els edificis d'ús terciari que es plantegen en el subàmbit diferents usos dotacionals. "La Rodona", augmentant la connectivitat amb la xarxa viària existent. - Articulació del sistema de zones verdes al llarg de la vialitat - Ajustar el traçat i potenciar el vial, previst pel planejament vigent, però estructurant i a l'entorn de riu Sec (aquest darrer ja urbanitzat), no executat, que ha de connectar l'avinguda del Mediterrani ­en el possibilitant una continuïtat amb els espais lliures provinents del sector punt d'accés a Badia des de la carretera de Cerdanyola- amb el vial "Sant Pau de riu Sec". recentment construït al sector "Sant Pau de riu Sec", que ja enllaça d) Redefinir el model d'implantació de les illes destinades fonamentalment a ús amb l'avinguda del Tibidabo; assegurant el desviament del trànsit de industrial i preveure dues unitats de zona per ubicar-hi usos comercials i pas evitant que transcorri per l'interior del nucli urbà. terciaris: - Redissenyar la vialitat de la "zona industrial", eliminant el vial previst - A la "zona industrial" es preveu mantenir la mateixa edificabilitat per a la connexió directa de l'avinguda del Tibidabo amb l'àrea urbana atorgada pel planejament vigent (36.065,20 m²st) però disposada de Barberà del Vallès, per sota de la línia ferroviària, ja que la d'una manera més eficient, destinant 23.784,80 m²st per a usos remodelació recent de les instal·lacions esportives aconsella garantir industrials i 12.280,40 m²st per a usos terciaris. aquest futur enllaç mitjançant els dos vials previstos per assegurar la - A l'àrea de "La Rodona" es preveu ubicar una zona terciària, destinada funcionalitat de l'àrea industrial. a la implantació d'un edifici, per a ús fonamentalment comercial, amb - Incorporar el brancal lateral de l'autopista C-58, recentment construït, una edificabilitat de 33.000 m² de sostre. que constitueix l'accés sud al sector "Sant Pau de riu Sec" i ajustar el - Al sector de "Porta Badia" es preveu situar-hi una edificació per a seu traçat en la configuració realment executada. usos terciaris, amb una edificabilitat de 7.000 m² de sostre, dels quals - Ajustar el traçat del vial previst front l'actual magatzem de la brigada 2.500 m²st com a mínim es destinaran a usos comercials, i una alçada municipal (carrer de Cerdanyola), a fi i efecte d'assolir una major màxima de planta baixa i tres plantes pis. superfície destinada a equipaments. 14 MPGM al front del riu Sec, Badia del Vallès setembre 2.011 ÀMBIT mPGM: 241.807,89 m² ÀMBIT parcial: 211.834,79 m² ÀMBIT parcial: 29.973,10 m² Planejament vigent Planejament proposat SISTEMES 214.119,61 m² 88,55% SISTEMES 195.281,68 m² 80,76% 3 Sistema ferroviari 9.133,12 m² 3,78% 5 Sistema viari bàsi